Avui, 10 de juny, és el dia mundial de modernisme. Per commemorar-ho, us portem unes propostes en la que és un dels millors exemples de ciutat industrial i modernista: Terrassa. Aquí hi trobem tota mena d'edificis d'aquest estil: edificis públics, fàbriques, ermites, cases dels burgesos i dels treballadors... En aquesta petita guia us fem una pinzellada d'edificis emblemàtics i representatius, entre els molts que hi ha a la ciutat, que ens mostren un petit exemple d'aquesta varietat.
1. Masia Freixa
Una de les joies modernistes de la ciutat. Restaurada fa pocs anys, ha recuperat el seu aspecte original i la brillantor que havia perdut. Un edifici que no va tenir sempre l'aspecte que avui li coneixem.
Es va construir l'any 1899 com a una fàbrica de filats i teixits, però sembla ser que no va arribar a fer mai aquesta tasca. Va ser cap a l'any 1907 que l'arquitecte Lluís Muncunill va reforma l'antiga nau industrial per transformar-la en la residència de la família d'en Josep Freixa. En la primera reforma es va afegir el cos central. L'any 1914 s'hi va incorporar la torre minaret, que tenia només la funció de mirador. Les reformes van donar-li l'aspecte que li coneixem, amb una coberta ondulant de volta catalana i una gran presència dels arcs parabòlics. En destaca la seva galeria porxada amb un arrambador de ceràmica blanca.
2. Casa Alegre de Sagrera
A finals del segle XIX, Mercè de Sagrera tenia cognom i tradició il·lustres, però no disposava de gran fortuna. La casa de la família, de la que n'era l'hereva es trobava força malmesa i necessitada d'una profunda reforma. És llavors quan es casa amb Francesc Alegre, que tenia nom i fortuna i estava vinculat a l'oligarquia local. L'any 1911, l'arquitecte municipal Melcior Vinyals s'encarrega de dur a terme una profunda reforma. És llavors quan la Casa Sagrera passa a ser la Casa Alegre de Sagrera.
De la reforma en resulta un edifici d'estil eclèctic amb elements modernistes. Aquests trets modernistes es fan palesos a la façana posterior i a l'interior de la casa. La façana principal, del Carrer de la Font Vella destaca per la seva austeritat; la seva única decoració en son les reixes de ferro forjat.
3. Vapor Aymerich, Amat i Jover
Aquest antic vapor, avui seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, el trobem al centre de Terrassa. Però es va construir en uns terrenys d'hortes que llavors eren als afores, al costat de la riera que passava on avui hi ha la Rambla d'Ègara. La fàbrica es va dedicar als teixits de llana, i va ser un dels primers de Catalunya en fer-ne tot el procés productiu, començant pel cardat i filat de la llana fins a l'acabat del teixit. La venda de productes s'efectuava al Magatzem Joaquim Alegre, un altre edifici modernista situat a la Placeta de Saragossa.
Va ser cap a 1905 que els tres industrials, Josep Aymerich, Pau Amat i Francesc Jover, van decidir construir l'edifici per allotjar-hi la fàbrica. Van encarregar-ne la direcció de l'obra a l'arquitecte Lluís Muncunill i la construcció al mestre d'obres Baltà Comelles. Les obres es van començar el 1907 i l'edifici es va inaugurar el novembre de l'any següent. És de destacar que durant la construcció del vapor no hi va haver cap accident, cosa gens habitual a l'època. L'edifici consta d'una gran nau de producció que en té annex un altre de tres cossos que allotjava la màquina de vapor i la secció d'energia. Separat per un pati hi ha, a la façana del carrer, els edificis que servien d'oficines.
4. Mercat de la Independència
El mercat central de Terrassa és un edifici modernista de tres naus en forma de ventall. És obra dels arquitectes municipals Antoni Pascual (1904-1906) i Melcior Vinyals (1906-1908). És l'edifici que conserva l'estructura metàl·lica més gran de Terrassa i la formen 50 columnes de ferro colat que sostenen una coberta composta de 4.000 claraboies de vidre.
Aquesta estructura de ferro, de caràcter innovador, va fer que es considerés una obra d'art. El ferro deixa de ser un element només decoratiu per passar a convertir-se en material de construcció, substituint les construccions tradicionals de fusta i pedra. El pressupost per la seva construcció fou d'un milió de pessetes.
5. Parc de Desinfecció
Situem-nos a les primeries del segle XX, quan encara no s'havien descobert els antibiòtics, les malalties infeccioses suposaven un gran risc d’epidèmia i els habitatges insalubres o poc ventilats de les ciutats suposaven un gran risc de propagació de malalties. Un metge, el Doctor Josep Ullés i Jover, esdevé alcalde de Terrassa l'any 1912. L'arquitecte Josep M. Coll i Bacardí, seguidor del moviment higienista, guanya la plaça d'arquitecte municipal. És llavors quan es projecta l'edifici del Parc de Desinfecció: un espai ampli on procedir a la desinfecció i esterilització de robes i altres objectes dels malalts.
El primer projecte de Coll i Bacardí ha de ser retallat per massa ambiciós i mancat de pressupost. Es projecta, doncs, un edifici funcional, d'estètica modernista, encarat a migdia i adaptat la tendència arquitectònica sanitària de l’època i on se separa l’entrada de la roba bruta de la sortida de la roba desinfectada.
6. Ermita de Can Boada
Al barri de Can Boada de Terrassa, dalt d'un petit turó artificial, hi trobem l'ermita del Sagrat Cor de Jesús, més coneguda popularment com a Ermita de Can Boada del Pi per la seva proximitat a aquesta casa pairal que va acabar donant nom al barri. Es tracta d'una ermita modernista de petites dimensions. Fou la primera obra de l'arquitecte Josep M. Coll i Bacardí a Terrassa abans que en fos arquitecte municipal. Consta d'una sola nau amb coberta parabòlica de maó pla, una obra senzilla de petites dimensions: 10,4 metres de llarg i 4,70 metres d'ample.
Segons consta a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental, al fons del mestre d'obres Pau Gorina i Gabarró (Terrassa 1888-1983), va ser un encàrrec dels germans Josep i Miquel Marcet Poal que la varen fer servir de capella i panteó familiar. Es va construir l'any 1910 en uns terrenys de la seva propietat i va tenir un pressupost de 3.173 pessetes (Poc més de 19€).
7. Ruta audioguiada a la Terrassa Modernista
Es tracta d'una passejada pel centre de la ciutat amb l'ajuda d'una audioguia en format MP3, que podeu descarregar de forma gratuïta. La guia ens passeja pels 10 edificis modernistes més destacats, dels 28 que formen la ruta completa. Inclou la guia de tres dels edificis que ja us he proposat, cosa que us ajudarà en la seva visita.
L'àudioguia inclou un mapa i un petit fulletó amb les adreces de cada edifici. Cal tenir en compte, però, que la numeració dels capítols de l'àudioguia es refereix a la numeració que trobareu al mapa que l'acompanya i pot no correspondre amb aquella que veureu a la senyalització del carrer.