Tornem a visitar les Tines de la Vall del Flequer, que trobem al terme de El Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages. Les tines són un patrimoni excepcional que ens recorden que el Bages va ser la comarca amb més vinya de tot Catalunya. No és el primer cop que fem aquesta ruta, però és un patrimoni únic que val la pena visitar de tant en tant.
Després del gran incendi que va patir el Bages ara fa dos anys, trobem un paisatge més trist que no pas abans, ennegrit pel carbó i la cendra, però amb molts tocs verds d’una vegetació que vol tornar a créixer. Les tines, per sort, segueixen dretes, imponents, recordant-nos la història vinícola de la comarca. Tot i l’incendi, la visita a les tines segueix essent una ruta molt recomanable.
El paisatge que ens acompanya és fruit d’algunes dates molt marcades: la febre de la vinya de les dècades dels anys 1860 a 1890, l’arribada de la fil·loxera al Bages cap a 1889, i els incendis dels anys 1989 i 2022 que van cremar cremar la vall. Fins aquest darrer incendi aquí hi havia un bosc auto-regenerat de pi blanc on trobàvem algun arboç i algun roure esquitxant el paisatge de forma ocasional. Ara, amb les feixes i les barraques de pedra seca ben a la vista és fàcil imaginar com devia ser la vall tota coberta de vinya.
Pel camí anem trobant diferents grups de tines que recorden la història i l’esforç que es devia viure a la vall quan, durant el segle XIX, s'arrencava els arbres per construir feixes i donar pas al conreu de la vinya. Quan la fil·loxera va matar els ceps de França a meitats del segle XIX, molt abans d'arribar al Bages, aquesta vall encara va créixer més en el conreu de la vinya, omplint-ne tots els racons i sense deixar-hi un pam de bosc. Si avui en dia podem comptar unes 500 hectàrees de vinya al Bages llavors n'hi havia més de 27.000; ja hem dit que era la comarca amb més vinya de tot Catalunya. Podeu fer-vos una idea de com d'important era aquest cultiu.
Fent el passeig per la vall us n’adonareu que amb prou feines hi ha cap masia. I és que els els pagesos normalment eren rabassaires i vivien lluny d'aquestes terres. Per aquells temps, transportar el raïm fins al mas allargava massa les jornades de verema, amb el perill afegit de que el mal temps i els animals salvatges els poguessin deixar sense collita. Un altre factor important era que en haver de transportar el raïm es trigava molts dies en omplir les tines i la fermentació del most no era gaire bona. Per aquests motius es varen construir aquestes tines a peu de vinya; això va permetre reduir els jornals de verema, millorar la qualitat del most, i facilitar el transport del vi ja elaborat.
Les tines són unes construccions de pedra seca molt particulars. Tot i que fan servir la mateixa tècnica per la seva construcció, hem de pensar que per fer un contenidor pel vi, cal una construcció més sòlida, feta amb morter de calç i folrada amb cairons envernissats. Adossada a la tina sol haver-hi la barraca que protegeix la boixa, la pedra foradada per on es buida la tina. El nom de «boixa» sembla ser que ve del fet que el forat es tapava amb un tronc de boix. Annexes a aquestes construccions, també és freqüent trobar-ne d'altres auxiliars, com aquelles on s'instal·lava una premsa desmuntable que compartien diferents pagesos. Ara tot plegat només és història i patrimoni.
Avui en dia ja no es conrea vinya en aquesta vall, però els vins de la DO Pla de Bages presenten la personalitat de la comarca i de la gent que la treballa. «La varietat de raïm autòctona del Bages és el Picapoll, que dóna un vi blanc afruitat, d'aroma fresc, d'esplèndida textura i personalitat» (Consell regulador). Us animem a venir fer un tomb per les tines, a visitar els cellers d’aquesta denominació d’origen i a gaudir dels seus vins.
