Els Jardins Artigas són uns jardins modernistes que va dissenyar Antoni Gaudí als afores de la Pobla de Lillet. De fet es tracta de l'únic jardí humit que va dissenyar l'arquitecte i gira al voltant d'algunes fonts, del riu Llobregat i de la fàbrica Artigas que els dona nom. Durant molts anys van restar abandonats i fins i tot desconeguts pels estudiosos de l'obra de Gaudí. Va ser a principis de la dècada de 1970 que se'n confirma l'autoria i no va ser fins a l'any 1992 que es procedeix a la seva restauració. Avui en dia estan protegits com a Be Cultural d'Interès Local.

Recordo que de petit, quan érem a Bagà, hi anàvem a berenar de tant en tant. Llavors s'hi entrava per una passarel·la al costat de la fàbrica i de l'antiga casa dels propietaris. Trucàvem a la casa, i ens deixaven la clau per obrir-ne la porta i passar-hi la tarda. Algun cop, les persones que vivien allà ens hi havien acompanyat per explicar-nos una mica el que hi podíem trobar en una mena de visita guiada improvisada. Parlo de l'època en que encara eren abandonats, a les primeries dels anys setanta del segle passat.

El fet de trobar aquesta obra de Gaudí a tanta distància de Barcelona és, en part, casual. A principis del segle XX Eusebi Güell va instal·lar al Clot del Moro (Castellar de n'Hug) la primera fàbrica de ciment pòrtland de Catalunya. Els forns de la fàbrica s'alimentaven de carbó de les mines del Catllaràs, que quedaven allunyades del poble. Això va ser el que va dur Gaudí al Berguedà: l'encàrrec del seu mecenes Eusebi Güell de dissenyar un habitatge pels enginyers i treballadors de les mines de carbó del Catllaràs. Avui en dia aquest habitatge, obra de Gaudí, és conegut com a Xalet del Catllaràs.

En el temps que Antoni Gaudí va ser al Berguedà, es va allotjar a casa de Joan Artigas, un industrial del tèxtil que tenia la fàbrica, i la casa, a La Pobla de Lillet. Va ser llavors quan el Sr. Artigas va demanar a Gaudí que li donés idees per dissenyar el jardí. Aquest, en agraïment per la seva hospitalitat li va fer el disseny d'un jardí característic, pensat per al passeig, i amb un estil que recorda el Parc Güell de Barcelona a petita escala. Gaudí fins i tot hi va enviar a treballar alguns paletes que també havien treballat al Parc Güell.

La passejada per aquests jardins, que fusionen arquitectura i natura en perfecta harmonia, ens mostra detalls arquitectònics característics com el trencadís o l'arc catenari. En aquest cas, però, tant el trencadís com tota la construcció es va fer aprofitant materials naturals propis de la zona. Això barreja el color marronós de la pedra amb el verd de la natura. Arreu hi trobarem bancs, fonts, baranes i ponts. Destaquen la gruta de la Font de la Magnèsia, la glorieta que fa de mirador i el berenador on la família Artigas hi anava a passar la tarda.

Avui en dia l'entrada al jardí està situada a l'altra banda del riu d'on era originalment i lluny de l'antic accés per on jo hi entrava de petit. Ara la millor manera d'arribar-hi és amb el carrilet turístic del Tren del Ciment, que fa parada a la mateixa entrada del Jardí. Tingueu present, però, que el tren no funciona durant els mesos d'hivern.