Aquesta és, per a mi, una de les places amb més encant de Barcelona. Una plaça sovint tranquil·la, a tocar de la Catedral, que encara no està envaïda a totes hores de forma massiva pels turistes. Tot i que cada cop es fa més difícil trobar-hi aquesta tranquil·litat, és un racó enmig de la ciutat, on no arriba el brogit dels cotxes i la multitud. Si tenim sort trobarem un oasi de silenci enmig del soroll.
Però aquesta preciosa plaça té un trist passat. En temps reculats, el lloc on ara hi ha la plaça era el fossar dels condemnats; allà s'hi enterraven aquells que havien passat per les mans del botxí. Però la part més trista de la seva història va ser el matí del 30 de gener de 1938. Aquell dia l'aviació feixista va convertir la ciutat en un infern; durant més de tres hores ininterrompudes les bombes van caure sobre la població civil. En aquesta plaça hi varen morir 42 persones, la majoria nens que eren amagats en un soterrani que es va esfondrar.
Avui en dia encara es veuen els senyals de la metralla a la façana de l'església barroca de Sant Felip Neri. També veurem que aquests senyals no hi són a les façanes dels edificis veïns. La destrucció va ser gairebé total, i només va quedar dempeus part de l'estructura de l'església, a més de la façana. La plaça, tal com la coneixem avui, és una recreació de la dècada de 1950.
A mitjans del segle passat l'arquitecte municipal Adolf Florensa va ser l'encarregat de reconstruir la plaça. Per fer-ho, hi va traslladar les façanes de dos edificis que eren en altres indrets de la ciutat. Una és la del gremi de sabaters, avui museu del calçat, que es trobava al Carrer de la Corribia, davant de la catedral, on avui hi ha l'ample avinguda. L'altre, la del Gremi de Caldereres era originalment al carrer Boria, que va desaparèixer en obrir la Via Laietana, i després a la Plaça Lesseps; va ser des d'aquest últim lloc que es va traslladar on la trobem actualment.
Al mig de la plaça hi trobem una bonica font octogonal que, si ens hi fixem bé, està coronada per un pedestal sense cap imatge. En el seu temps la font estava coronada per la figura d'un estudiant obra de Josep Miret. L'any 1970 aquesta imatge va ser robada, va ser reposada i tornada a robar. Després dels dos robatoris consecutius es va optar per no tornar a substituir la imatge. Tant de bo algun dia poguéssim tornar a veure una rèplica de la imatge coronant la font.
Ara, a la plaça hi tornen a jugar els nens de l'escola que hi trobem; les grans tipuanes donen un toc de color groc quan arriba l'estiu. Fora dels moments en que la quitxalla, o els turistes, omplen l'espai, només la remor de la font i la fluixa veu dels passavolants es deixa sentir en aquest racó de Barcelona.
