A casa, parlar de l'Orfeó Català és parlar dels avis. Durant uns anys la història familiar va estar molt lligada a l'orfeó. De molt joves, els avis van començar a cantar sota la batuta de Lluís Millet. Va ser a l'Orfeó on van fer coneixença... la resta ja la podeu imaginar. Encara recordo l'àvia, ja molt gran, entonant El Cant dels Ocells.

L'Orfeó Català va ser fundat l'any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per donar veu al repertori musical català, sense limitar-s'hi. Els primers anys, l'Orfeó Català va tenir la seu al carrer dels Lledó de Barcelona. El Palau de la Música Catalana es va començar a construir l’any 1905 i és obra de Lluís Domènech i Montaner. El concert inaugural del va ser tres anys més tard, el dia 9 de febrer de 1908. La primera pedra, que és ben visible a la sala d'assaig de l'orfeó, es va col·locar el dia de Sant Jordi de 1905.

Avui en dia el Palau de la Música Catalana segueix essent la seu de l'Orfeó Català i està declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. És una de les joies modernistes de Barcelona i està inclòs en la Ruta del Modernisme de la ciutat.  Es va construir on era l'antic claustre del convent de Sant Francesc. Els fons per a la seva construcció es van aconseguir per subscripció popular, en obligacions amortitzables al portador.

Lluís Millet va transmetre a l'Orfeó Català el seu pensament i acció a favor del poble, de la gent senzilla i humil, de la mateixa manera va transmetre l’ambició artística, moral i patriòtica. Això va tenir influència en el lloc triat per construir-hi la seva seu, que no va ser casual. Disposant d'amplis espais al nou eixample barceloní, es va preferir construir la nova seu de l'Orfeó Català a Ciutat Vella per ser el lloc on vivien els treballadors, artesans, dependents... en definitiva, on vivia la gent humil que formava el cor.

L'entrada principal del Palau de la Música sempre ha estat al carrer de Sant Pere més Alt. En la dècada de 1980 es va procedir a una gran reforma en la qual es va rehabilitar la sala i els accessos i es va fer una ampliació important de l'edifici. Des de llavors es disposa d'una entrada lateral que disposa de taquilles més modernes i permet l'accés a la cafeteria durant tot el dia i a la sala quan és necessari.

No parlaré de l'edifici modernista, molt podeu trobar-ne escrit. Destaca la seva façana, el seu balcó sobre l'entrada principal i la majestuosa sala de concerts coronada amb una claraboia de vitralls. Aquesta claraboia, una de les imatges més conegudes del palau, té forma de campana invertida i pesa una tona. Representa un cor d'àngels femenins encerclant el sol.

Curiosament, el que avui és un dels grans exemples del Modernisme Català, en altres temps va ser menyspreat i considerat una extravagància. Fins i tot va rebre el malnom de palau de la quincalleria i hi havia arquitectes que demanaven que fons enderrocat. Per sort nostra, això no va passar mai i podem gaudir d'un preciós Palau de la Música Catalana que segueix essent la seu del gran Orfeó Català.

Per conèixer millor aquesta icona modernista, us recomano de fer-hi una visita guiada. Podreu visitar la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català, la Sala de Concerts, la Sala Lluís Millet, la Balconada i podreu escoltar l'orgue que presideix la sala.