La fàbrica de Can Sedó estava especialitzada en l'elaboració de teixits de cotó de pana i tenia un sistema de treball organitzat per seccions –filatura, teixit i acabats–  que treballaven de manera molt acurada. El seu màxim creixement va ser tot just acabada la Guerra Civil però de seguida comencen els primers símptomes de crisi que, incrementats a partir de 1970, van dur al tancament de la fàbrica a l'any 1980.

Avui en dia en el que en fou la fàbrica hi trobem instal·lat una mena de polígon industrial que n'aprofita naus i altres instal·lacions. Això ens permet poder-hi passejar lliurement i trobar pels seus carrers detalls prou interessants. Sense cap mena de dubte en destaquen la xemeneia helicoïdal i l'aqüeducte que duia aigua a la turbina. De totes maneres, la part més interessant de la visita es troba al museu, on podem veure la turbina i passejar pels túnels on hi havia les canonades que, baixant des de l'aqüeducte, alimentaven la turbina primitiva.

La instal·lació hidràulica va ser faraònica i aprofitava fins a l'última gota d'aigua. La nova resclosa, anomenada del Cairat, es va construir 4 quilòmetres riu amunt, el que va obligar a la construcció d'un canal que travessava túnels i aqüeductes. El més espectacular és el darrer tram, ja dins el recinte fabril, que acaba en forma de semi-circumferència i que aconsegueix una alçada de més de 30 metres.  Aquesta alçada facilitava la força suficient per posar en moviment la turbina.

De la colònia obrera encara en resta l'església, amb l'escola adossada, i alguns habitatges. La majoria d'edificis, però, han desaparegut i ara costa fer-se una idea del que va ser la vida a la colònia. De les botigues i altres establiments, que venien els productes molt més econòmics que als pobles propers, ja no en queda res.

La història de la colònia comença quan en Miquel Puig i Catasús compra un antic molí fariner conegut com Can Broquetes amb la finalitat de construir, al mateix indret, una fàbrica tèxtil. El fet de comprar el molí li facilitava ja des del primer moment els drets d'us hidràulic de les aigües del Llobregat. A la seva mort a l'any 1863 el succeeix el seu fill Josep Puig i Llagostera que inicia la construcció de la colònia obrera i dissenya l'ampliació de la fàbrica, inclosa la resclosa del Cairat, l'aqüeducte i la turbina. En morir de forma prematura el substitueix el seu administrador  Antoni Sedó i Pàmies que serà qui culminarà el projecte de la colònia que portarà el seu nom.

El museu de la Colònia Sedó es troba a la sala de la turbina, de 500 m2. La turbina tipus Francis de 1400 CV és la peça principal del museu. Va ser fabricada per la casa Planas, Flaquer i Cia de Girona i va ser la turbina més gran fabricada a Espanya. Amb el temps, a banda de moure els embarrats, s'hi va acoblar una dinamo i més tard, al mateix eix de la turbina, s'hi va instal·lar un alternador. La canonada que subministrava l'aigua a la turbina és d'uns dos metres de diàmetre i podrem passejar per un tram del seu interior. 

També a la sala de la turbina hi ha una maqueta que representa la colònia en seu moment de màxim esplendor (1941).  Amb un muntatge de llum i so, la maqueta ens explica d'una manera molt amena la història de la colònia. La Colònia Sedó està catalogada com un dels 150 elements imprescindibles del patrimoni industrial de Catalunya. 

Per fer la visita al museu, consulteu horaris i tarifes.