Passo sovint per sota d’aquesta torre situada al marge esquerra del Riu Ripoll, damunt del camí que el recorre i des d’on se’ns mostra discreta. Però tot i que és visible des de força llocs, la Torre de Ca n’Altimira passa molt desapercebuda i és fins i tot desconeguda per la gran majoria dels que vivim per la zona. Possiblement sigui perquè es troba en un indret no gaire conegut, a tocar del cementiri de Barberà del Vallès, des d’on s’hi pot accedir amb facilitat. També s’hi pot arribar pujant per un corriol costerut des del camí que ressegueix el riu. Tot i això, si hi anem, no podrem accedir al seu interior, i haurem de mantenir-hi certa distància, perquè la torre es troba dins d’una tanca de protecció.
Es tracta d’una torre d’origen medieval, dels segles XI o XII, i està situada en un punt elevat al marge esquerre del riu Ripoll des d’on hi tenia bon control. També es troba relativament a prop del Castell de Barberà, pel que podria ser que fos un enclavament auxiliar per la seva defensa. És de construcció posterior al castell, però coetània amb l'església de Santa Maria de Barberà, més coneguda com La Romànica.
No s’ha trobat cap referència documental de la torre, que ha estat declarada bé cultural d’interès nacional. Va ser descoberta per casualitat, en enderrocar el mas de ca n’Altimira l’any 1972. Durant segles va formar part de la casa, que datava del segle XVI. De ben segur que abans de la construcció de la masia, ara enderrocada, la torre era més alta que no pas la podem veure avui en dia.
Ara ens trobem amb una torre d’estil romànic, de planta quadrada, de 5,3 metres de costat i una mica més de 7 metres d’alçada i amb dues plantes. A la planta superior hi ha tres obertures i a la inferior una porta d’accés, molt primitiva, en arc de mig punt. A banda de ser una torre de guaita, possiblement també feia de colomar, segons es dedueix de les obertures d’entrada dels coloms que es pot veure en un dels murs. És de suposar que aquest fos el motiu pel que el mas també fou conegut amb el nom de La Palomera.
