El dia 21 de novembre de 1904 el ferrocarril arribava a Guardiola de Berguedà. Es tractava d’un tramvia bàsicament industrial, que transportava els productes tèxtils i minerals de la vall del Llobregat. La capçalera de línia estava prevista al Collet però finalment es va construir dos quilòmetres riu amunt, deixant-la a les portes de Bagà. Llavors, en aquell indret, només hi havia un petit nucli de població que havia nascut en començar l’explotació de les primeres mines de carbó a mitjan del segle XIX; un nucli que va créixer i es va desenvolupar arran de l’arribada del ferrocarril. No va ser fins a l’any 1936 que la Generalitat va constituir el municipi de Guardiola de Berguedà amb la fusió de Brocà i Cerdanyola.
L’any 1914 es va inaugurar la línia de Guardiola a La Pobla de Lillet. Això encara deixava Bagà més aïllat de la xarxa ferroviària. Deu anys més tard s’inaugurava el tram fins a la fàbrica de ciment de Clot del Moro. Amb el projecte paral·lel que pretenia unir Guardiola i Gisclareny, el ferrocarril hagués arribat finalment a Bagà, però la línia mai es va arribar a construir en la manera que estava projectada.
En Tomàs Nicolau i Prieto, propietari de la serradora de Berga, tenia boscos de difícil accés a Bagà i Gisclareny i el ferrocarril va ser la solució triada per explotar-los i transportar-ne la fusta. Per aquest motiu, l’any 1912 va sol·licitar la concessió d’una línia de ferrocarril secundari, que se li va atorgar de manera definitiva el gener de 1914. Va ser llavors quan van començar els problemes tot i que la línia es va començar a construir per trams el mes d’abril del mateix any.
La seva explotació parcial, que mai va fer-se seguint el projecte de la concessió, va començar l’any 1916. El primer i principal problema va ser la connexió amb la línia de La Pobla de Lillet. L’empresa Asland, propietària d’aquella línia s’hi va negar en rodó: no volien veure’n condicionada l’explotació a necessitats de tercers.
El projecte aprovat en la concessió de la línia obligava a prestar un servei públic que mai no va arribar. El propietari, que l’explotava com a ferrocarril forestal, va anar demanant pròrrogues sense cap intenció de recobrir els túnels, construir les estacions i assegurar el terraplè amb murs de contenció. Per aquest motiu, l’estat va fixar el 28 de setembre de 1927 com a data límit per acabar les obres i, en no fer-ho, el 12 de juliol de 1930 es va iniciar la tramitació per cancel·lar la concessió. La línia es va aixecar i un parell d’anys més tard els ajuntaments sol·licitaven la reversió dels terrenys on s’havia construït.
Tot i que a mitjan del segle XX alguns trams es van utilitzar com a pista forestal, la infraestructura va quedar abandonada. Va ser l'any 2009 que l’ajuntament de Bagà la va recuperar com a ruta de passejada. Ara podem gaudir d’un preciós camí que s’endinsa als boscos propers al riu Bastareny. Es tracta d’una ruta fins a Sant Joan de l’Avellanet d’uns 6 quilòmetres; molt ben senyalitzada, amb indicadors i plafons informatius. El camí, planer i fàcil de seguir per a tothom, recupera túnels i terraplens i s’hi han construït ponts i passarel·les allà on ha estat necessari.
