Les matonaires eren les pageses de les cases de la falda de la cara nord de Montserrat. Unes dones que a partir de mitjans del segle XIX pujaven al Monestir de matinada per vendre els productes de l’hort, fruita, conills, pollastres, ous i, naturalment, el tradicional Mató de Montserrat que els dóna nom. El dret de venda a Montserrat s’ha transmès de generació en generació, el que va generar un dret hereditari que avui encara es manté. Com a dada curiosa, l'ofici es solia transmetre de la sogra a la jove, qui l'aprenia quan es casava i anava a viure a casa del marit.
El mercat de pageses de Montserrat, tenia una particularitat. Mentre en la majoria de mercats els pagesos baixen a vendre els seus productes a la plana, en aquest cas, les dones enfilen muntanya amunt per anar a vendre a dalt de tot. Un camí de dues hores, a negra nit, que feien amb l'única companyia de la mula.
El que avui és el mercat de Mató de Montserrat, va començar com un mercat de pageses. No serà fina a mitjans del segle XX que, en perdre força el sentit de vendre fruita i verdura, es centren en el mató i agafen el nom de matonaires.
