Fa uns dies vàrem publicar un nou episodi del nostre pòdcast dedicat a la Terrassa Industrial i Modernista. D’edificis modernistes, a Terrassa, n’hi ha força, però per la limitació de temps ens vàrem centrar només en els tres o  més coneguts. En vàrem deixar molts al tinter, com el Parc de Desinfecció, que és al meu parer, un altre dels que val la pena anar a visitar.

Per entendre millor els motius que van dur a la construcció del Parc de Desinfecció ens hem de situar a les primeries del segle XX. Llavors els antibiòtics encara no s’havien descobert i les malalties infeccioses suposaven un gran risc d’epidèmia. Per altra banda, les ciutats, amb habitatges insalubres o poc ventilats, suposaven un gran risc de propagació de malalties. Aquest fet preocupava especialment a l’ajuntament de Terrassa que l’any 1905 va crear el Laboratori Químic Municipal per analitzar els productes de primera necessitat i el 1911 va adquirir uns autoclaus francesos que permetien l’esterilització absoluta.

L'adquisició d’aquests aparells francesos crea la necessitat d’un espai més ampli on procedir a la desinfecció i esterilització de robes i altres objectes dels malalts. L’any 1912 un metge, el Doctor Josep Ullés i Jover, esdevé alcalde de la ciutat i un seguidor del Moviment Higienista. Després d'haver guanyat les oposicions l'any anterior, Josep M. Coll i Bacardí és nomenat arquitecte municipal.

El projecte definitiu consisteix un edifici funcional, d’estètica modernista, encarat a migdia i adaptat a la tendència sanitària de l’època.

És llavors quan s’adquireix un terreny a la Carretera d’Olesa, allunyat de la zona edificada de la ciutat,  amb la finalitat de construir-hi un Parc de Desinfecció. Per finançar la construcció el Dr. Ullés obre una subscripció pública. El primer projecte de Coll i Bacardí  ha de ser retallat per massa ambiciós i mancat de pressupost. Es projecta, doncs, un edifici funcional, encarat a migdia i adaptat la tendència arquitectònica sanitària de l’època i on se separa l’entrada de la roba bruta de la sortida de la roba desinfectada.

La construcció no va estar exempta d’entrebancs. El projecte data de 1912, però no és fins tres anys més tard que s’aprova i s’adjudiquen les obres. Aviat  mor l'adjudicatari i més endavant també mor l'arquitecte Coll i Bacardí. Es fa càrrec del projecte el nou arquitecte municipal, Melcior Vinyals i es torna a adjudicar l’any 1917. Un any després mor el nou adjudicatari. La finalització d’obra es signa el desembre de 1918 però no s’inaugurarà fins al 5 de juliol de 1920, durant la Festa Major.

L’edifici segueix l’estètica modernista adaptada a la funcionalitat desitjada. És senzill, d’una sola planta amb forma de ventall, amb grans finestres ovalades a la façana i grans lluernes d’arc apuntat al sostre que faciliten la sortida dels vapors que es produïen en el procés de rentat i desinfecció. La construcció es corona amb una torre rodona de dos pisos. Per la seva construcció es fa servir el maó arrebossat. La decoració es limita a les cornises i als arcs i consisteix en ceràmica vidriada de color caramel. La teulada és recoberta de teules en forma d’escates. Damunt la porta principal hi veiem un mosaic amb l’antic escut de Terrassa i el nom de l’edifici. 

Pel seu funcionament hi havia unes Brigades de Desinfecció que recollien  a domicili la roba i altres objectes amb un carruatge de color vermell, que indicava el perill d’infecció. Després de rentats i desinfectats, els objectes era retornats als seus propietaris en un carro asèptic de color blanc. Aquestes brigades també efectuaven la desinfecció a domicili, especialment després de la mort d’algun malalt. L’any 1926 els carros tirats per cavalls van ser substituïts per dues furgonetes del model Ford T.

Després d’anys d’abandonament, es procedeix a la seva rehabilitació per instal·lar-hi el Laboratori Municipal d’Anàlisi.

El servei de desinfecció va deixar de funcionar a la dècada de 1930. Alexander Fleming descobreix la penicil·lina el 1928 i el seu ús es generalitza a partir de la Segona Guerra Mundial per tractar les infeccions que provocaven les ferides de guerra. Tenint antibiòtics per lluitar contra les malalties infeccioses el Parc de Desinfecció perd definitivament la seva raó de ser. A la dècada de 1940 s'hi instal·la una gossera, on es sacrifica als gossos abandonats, abans de quedar definitivament abandonat.

A començaments dels anys vuitanta l’Ajuntament decideix recuperar l’edifici i l’any 1986 s’inaugura tant la rehabilitació de l’edifici com dels seus jardins i s’hi instal·la el Laboratori Municipal d’Anàlisi. Més endavant, l’any 2000 es remodelen i modernitzen les instal·lacions tècniques i passa a formar part de l'Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa.

Actualment podem gaudir d’aquest edifici modernista, possiblement l’obra més emblemàtica de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí, així com dels seus jardins, en molt bon estat. Els jardins són d’accés públic i a  l’edifici només s’hi poden fer visites en ocasions molt especials com alguns dies de la Fira Modernista.