La Guerra Civil va arribar de manera directa a Barcelona el dia 13 de Febrer de 1937 quan la ciutat és bombardejada per primer cop. A diferència de la majoria dels 194 bombardejos que va patir la ciutat, que van ser aeris, aquest es va realitzar des del mar, per la força naval italiana. Cal recordar que en aquella època, costava d'imaginar que poguessin caure bombes del cel, era una nova arma gairebé desconeguda.

L'any 1938 va ser quan es van patir de manera més intensa, començant a incrementar-se des del mes de gener. Ja us vaig parlar del que va patir la plaça de Sant Felip Neri. El moment de crueltat màxima contra la població civil va ser el mes de març. Entre el dia 16 al vespre i el 18 a migdia, es va bombardejar la ciutat de forma contínua. En aquests dos dies van morir més d'un miler de persones i els danys materials van ser abundosos.

Vist aquest nou sistema de guerra contra la població civil, a Barcelona es van construir prop de 1400 refugis antiaeris, però només el primer centenar van ser realitzats directament per les administracions; la resta van ser iniciativa ciutadana tot i que alguns, com el que ens ocupa, van rebre algunes subvencions. El Refugi 307 es va construir per iniciativa dels veïns del Poble Sec al carrer Nou de la Rambla. Es tracta d'un refugi a peu pla; no té escales d'accés ja que aprofita el desnivell del terreny per endinsar-se sota de la mateixa muntanya de Montjuïc.

Del projecte del refugi se'n va encarregar un veí amb prou coneixements tècnics. Es suposa que aquest tècnic devia tenir accés a documentació sobre la seva construcció ja que compleix amb totes les recomanacions que l'Estat Major de la República ja havia marcat l'any 1935, abans de la guerra. Curiosament, va ser l'aleshores cap de l'estat de l'estat major, el general Francisco Franco, qui va recomanar la construcció d'aquesta mena de refugis.

El refugi 307 és de tipus galeria. Els seus túnels fan poc més de metre i mig d'amplada i dos d'alçada; la longitud total és de 400 metres. Per evitar que els efectes de les bombes poguessin afectar al refugi les seves entrades fan una ziga-zaga, arrodonida per poder evacuar lliteres en cas de necessitat o accident. Té tres portes d'accés que garantien poder-lo evacuar en cas de que alguna quedés tapada per la runa. La seva capacitat era d'unes 2.000 persones (4 o 5 per metre quadrat).

El refugi constava dels serveis necessaris per a estades prolongades. A cada entrada hi havia dues latrines i una font. Altres serveis eren la il·luminació elèctrica i una font d'aigua de la muntanya que es va trobar durant l'excavació. També disposava d'una infermeria i guarderia. Aquesta darrera va patir un accident que va causar la mort de dos germans.

Dins del refugi hi havia unes normes per evitar problemes entre els usuaris. Els bancs a banda i banda del túnel es destinaven a les persones que més ho necessitessin. Estava prohibit fumar i, per evitar discussions, no estava permès parlar de política o religió.

Si en voleu saber més, us recomano el llibre que l'Ajuntament de Barcelona va editar sobre aquest refugi: «El Refugi 307. La Guerra Civil i el Poble Sec. 1936-1939».